LA TECA I D'ALTRES REFLEXIONS QUE S'EN DERIVEN
El gran cuiner Ignasi Domènech i Puigcercós, Manresà, cuiner, gastrònom i escriptor.
A qui, se l’hauria de tindre en molta consideració, donada la gran feina que va fer durant anys.
Viatger, va formar-se a grans cases, i al costat d’un dels mes grans de tots els temps, Auguste Escoffier ( de qui faré un post mes endavant). Ell, va refinar i atorgar una nova dimensió al nostre ofici, en temps difícils.
A la postguerra, escrigué COCINA DE RECURSOS (deseo mi comida), on ensenyava a reutilitzar i aprofitar tot tipus d’aliments i fer menjar amb poc per a molts. En la situació actual de crisi, es un títol que potser s’hauria de revisar i reeditar, penso que no està al mercat. Per cert, es pot trobar a llibreries o sota comanda.
L’any 1924, edità “La Teca”, el llibre de cuina casolana catalana mes editat de la història.
Per a mi, es aquell llibre que sempre m’acompanya i que si tinc oportunitat regalo amb delit i emoció.
A dintre hi ha un recull de receptes del nostre país, escrites amb una claredat i un “savoir-faire” increïble.
M’encanta com comença aquest llibre i que denota com era la societat de principis de segle XX, on la dona, encara tenia el paper quasi obligat de ser dona de casa i no gaire mes, per sort les coses han canviat, en alguns dels casos.....( Encara encongeix el cor veure i sentir segons quines noticies que parlen de la violència de gènere, que no fa mes que confirmar el sentiment d’inferioritat i el poc cervell que tenen alguns homes que tracten a les dones com si fossin inferiors o propietat d’un individu) .
I comença així:
“A la reina de la llar.
El dedico a la noble dona casolana, tan preocupada per la felicitat de la seva llar.“
Així tal com es un receptari, també es un llibre que adoctrina a les dones i als homes que ens hem atrevit a obrir-lo en el bon fer i comportament a taula.
La meva àvia Adelaida, el te tot desllorigat, i a mi m’apassiona, llegir aquelles pàgines, tot i que el 2002, me’n va regalar un de nou. Amb una portada mes que suggerent.
Cada recepta es un tros del nostre país, cada comentari, una manera de fer de la gent de la terra que tan estimem.
El capítol 4rt i el 5é, donen consells molt útils a l’hora de reutilitzar i coneixements per fer que allò que dura poc, duri mes.
Reflexionem cap a on anem, amb la pèrdua d’identitat, les tradicions, la gastronomia, la música, sembla tot abocat a la GLOBALITZACIÓ MALIGNA, controlada per 4 grans corporacions que decidiran, el que mengem, escoltem, veiem o pensem.
Proposo, agafar qualsevol de les nostres tradicions i posar-la en pràctica un dia a la setmana en família o comunitat, recuperar qui som i d’on venim.
Imagino i cavil•lo en una GLOBALITZACIÓ QUE ADVOQUI PEL RESPECTE I LA DIVERSITAT.
Ser defensor de lo local i de la tradició no vol dir no mirar cap a un futur modern, tot el contrari, es ser mes receptiu i respectuós amb el que ve de fora.
La mostra mes demoníaca d’una globalització que no veu mes enllà del seus interessos, pot ser la política espanyola, que ni respecta la diversitat del seu territori, a la vegada que intenta destruir-la.
Seria interessant viure tots plegats amb respecte i aprofitant i compartint el millor que tenim, però....... Som una màquina de donar vots i desviar l'atenció del realment important, la destrucció de la nostra societat tal i com la coneixem. LLUITEM!!!
Visca la cuina com a canal de comunicació!!!!!