La cultura gastronòmica, un patrimoni que ens enriqueix
Com a professional de la gastronomia sento una necessitat increïble per enriquir-me a nivell cultural, cosa que ajuda el meu intel·lecte i, per tant, a ser més bon professional i desenvolupar les feines amb mes visió.
Em costa molt veure com entre la nova fornada de professionals és un aspecte a no tenir en compte; sense aquesta capacitat d’aprenentatge no podrà haver-hi una evolució en les seves carreres.
La lectura, l’absorció de coneixement a nivell virtual, tota la informació que ens brinda internet han de ser assaborides amb ganes de construir un camí com a bon cuiner.
Cal delectar-se a descobrir com els nostres avantpassats evolucionaven, com nosaltres, i ens brindaven a cada recepta, a cada paràgraf, un tros de la nostra identitat com a col·lectiu.
La gran cuina s’ha construïts sobre uns pilars d’anys d’estudi, sacrifici, investigació i se’ns ha brindat en forma de llibres i de tècnica en aprenentatge. Sense aquells homes i dones que van ser rigorosos en l’ofici, no seríem on som, d’aquí la importància de la formació en història i cultura gastronòmica.
En cada pàgina d’un llibre podem dotar-nos de noves idees que podem aplicar després de molta reflexió a la nostra feina.
Per començar, recomano un llibre que a mi em va obrir la gana de devorar de manera golafre cada una de les seves pàgines i acabat aquest un altre i un altre.
-Un festín en palabras, Jean François Revel. Editorial Tusquets, col·lecció “Los 5 sentidos”.
Cada una de les paraules que varen sortir de la seva mà era per fer el món de la gastronomia encara més deliciós i més enllà de l’acte de menjar. Impossible de deixar, és un viatge pels sentits. Lectura sensible que envolta el temps de moments èpics.
-Con la cocina no se juega, David de Jorge. Editorial Debate.
En David ens trasllada al fons del producte, amb una literatura fresca i amb una manera d’explicar que transmet la seva passió inconfusible pel món gastronòmic. Molts moments el somriure i de vegades el riure sense mesura es barregen amb l’afany de transferir cultura i opinió, sense crítica, cosa que encara el fa més agradable.
El recomano per moments en què es necessita recuperar energia per continuar en el desenvolupament (tots patim moments on et sens una mica perdut; per això, moments de diversió intel·lectual et tornen a posar en la línia del treball amb ortodòxia i serietat.
-Llibre d’hores del ben menjar, Ignasi Riera. Editorial Angle.
Un llibre que ens retroba amb les arrels del nostre petit país, cosa també extrapolable a d’altres indrets, però aquest és en essència un llibre que homenatja la cuina I la cultura atalana.
Fàcil de llegir, que t’enganxa des de el primer instant, es un manuscrit de reafirmament de pertinença a un poble i un país ric, si més no en cultura gastronòmica.
Ara que estem en un moment clau en molts aspectes del nostre futur com a professionals i ciutadans, tinc la sensació que és important retrobar-nos amb la nostra identitat i una de les formes en què podem pensar per nosaltres mateixos és llegir, reflexionar i entendre.
Un país amb gent forta, culta i ambiciosa amb humilitat és un territori imparable, amb futur i projecció, ens hem de sentir com forjadors del futur que tenim davant, sense pors, sortint de la nostra zona de confort, només nosaltres tenim la clau per assolir el nostre objectiu.
Quin moment més ambrosíac, aquell en què amb les mans perceps el tacte d’un llibre, començant per aquest acte, seguim per una de les aventures més interessants i més úniques que podem gaudir els humans, el plaer per la lectura i l’enriquiment personal.
Que vagi de gust.